Aquest curset no hauria estat possible sense el coratge de la gent del Port de Catarroja. Sempre he pensat que són una pasta especial.
L’esforç per fer com si no hi haguera passat res, com si no hauria faltat ningú, en algun moment podria semblar un pou sense fons d’angoixa i tristor. Però com els suros que mantenen les xarxes per sobre, així hem estat. Flotant. L’Albufera pot ser un mirall brillant, un lluent i també un pou d’ombres i fang. Com la mateixa vida. Ara cal agafar-se a les exhibicions d’aquesta temporada per rematar la feina. Després començarà una nova etapa.