Es van veure maniobres de tota mena demostrant les habilitats dels experts
Sembla que tots teníem ganes de passar pàgina i posar el punt final a dos anys de desventures, però ja sentim nostàlgia dels pocs bons moments que hem pogut gaudir junts. Aquest no ha sigut un dissabte més de curset. La mala notícia d’una pèrdua molt sentida enterboleix l’alegria d’arribar a la meta.
Els rituals es van complir en la seua ordre: l’esmorzar, l’aparellada, l’eixida pel canal arramblant els barquets, fins i tot l’embós del motor de “La Barca” i el vent que no ens va deixar eixir al llac. Beneïda bocana del Canal de Catarroja que la van fer així d’ampla perquè es pogueren fer allí els cursets a l’hivern.
Pot-ser que la dificultat de navegar amb tan poc espai ho faça més divertit, alhora més arriscat. Es van veure maniobres de tota mena demostrant les habilitats dels experts, tant al timó com a la perxa, amb una rissada o amb les veles desplegades. Fins i tot els més valents van apuntar el morret a l’Albufera. I cap barca o barquet va tombar al VI Curset.
Amb la certesa de tornar a repetir prompte per on ens porte el vent, en les proves o en el pròxim curset, vam tornar a El Port encaminats per l’oloreta a paella de Rafa. Ens esperava el lliurament de diplomes i una abraçada amb l’esperança de trobar-nos junts moltes vegades més.
